L’article parla del pintor i de la seva relació amb Gabriel Ferrater, que li dedicà un assaig publicat a la revista Laye i amb qui publicà la novel·la policíaca Un cuerpo o dos.

Estudia la poca incidència de Kirkegaard, Jaspers i Sartre entre els intel·lectuals catalans. Ferrater és dels pocs que llegeixen Sartre La nauséeben aviat, cap a 1938, quan es trasllada amb la família a Bordeus, on el pare exerceix de canceller del consolat d’Espanya. Si bé continuarà llegint els existencialistes, se’ls mirarà amb ironia.

L’article analitza com des de la revista s’impulsà el corrent realista que dominarà el panorama de la literatura catalana a inici dels anys seixanta. Entre altres casos del tipus de crítica que s’hi exerceix, es posa l’exemple de les diatribes adreçades al poema ‘In memoriam’ de Ferrater, que és qualificat de reaccionari.

Panorama de la poesia d’aquells anys, començant pel trencament que va suposar la poesia de Gabriel Ferrater i la influència que va exercir en el poetes de la generació posterior, i continuant amb els poetes més joves que emprenen camins diferents que s’inspiren en altres fonts.