La publicació de Les dones i els dies, el 1968, i sobretot el suïcidi de Ferrater, el 1972, marquen una inflexió en l’evolució de la poesia catalana, la qual comença amb el grup de Girona, que reconeix el mestratge ferraterià, i la irrupció d’altres veus poètiques, com ara les de Bru de Sala, Ramon Pinyol, Miquel Desclot i el grup de la revista Tarotdequinze.

Diari on Barral anotava el progrés dels seus poemaris Metropolitano i Diecinueve figuras de mi historia civil. Hi ha alguna referència a comentaris de Ferrater.