Hi ha dos grups de lectura que llegeixen i comenten obres literàries. El grup A es reuneix l'últim dimecres de cada mes a 2/4 de 7 de la tarda i el grup B es reuneix cada últim dimarts de mes a la mateixa hora.
Simon Limbres mor als 19 anys en un accident de cotxe. És jove, esportista i tots els seus òrgans, excepte el cervell, estan intactes i sans: és el donant perfecte. I només vint-i-quatre hores després, el cor de Simon comença a bategar dins el cos de la Claire. Estem davant d’una novel·la excepcional, una increïble narració èpica sobre un trasplantament: la família, l’equip mèdic, la tecnologia...
Drogo és un jove militar que és destinat provisionalment a la fortalesa Bastiani, a la frontera. De seguida s'adona que allà la vida només té un sentit, que és esperar l'atac del nord per justificar l'existència, d'altra manera sense al·licients, de la guarnició allà confinada. Tots els soldats comparteixen aquest anhel però no el confessen mentre passen les guàrdies en una vida monòtona i aïllada de la civilització.
Mac se’ns presenta com un constructor arruïnat que decideix iniciar-se en el món de l’escriptura amb un diari secret. En aquest diari ens va explicant com és la seva rutina a el barri de El Coyote, a l’Eixample barceloní. La seva obsessió per un veí, en Sánchez, escriptor famós i d’èxit el porta a la decisió de modificar i millorar la primera novel·la de l’escriptor Walter y su contratiempo.
Thérèse Raquin, la primera novel·la important de Zola, on aplica per primer cop el mètode científic a la narració, va provocar una autèntica histèria col·lectiva entre els crítics literaris de l'època. En ser qualificada de "pornografia" i atacada fins i tot pels seus col·legues més pròxims, Zola en va escriure un prefaci en la seva defensa que és al mateix temps un apassionat atac a la miopia intel·lectual.
1943, en un poblet de l’extrem nord d’Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d’infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l’encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l’estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l’obediència.
Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin, una autora poc reconeguda en vida que ara està rebent, per fi, l’atenció que es mereix. Els relats, gairebé sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes i aventures de l’autora, que va afrontar sempre la seva vida convulsa i complicada amb alegria i bon humor.
Narrada en primera persona per un home de setanta anys, Sortir a robar cavalls rememora un estiu d’infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega
La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin...
Aquest any a la trobada de Sant Jordi tindrem a la Marta Magrinyà que ens comentarà el seu llibre i ens explicarà el seu procés d'escriptura.
A continuació a la sala central hi haurà una coreografia del llibre en el marc de l'activitat "Balla'm un llibre".
L'escriptor sud-africà, premi Nobel de literatura, va realitzar una variació postmoderna del "Robinson Crusoe" de Daniel Defoe en aquesta novel·la. Aquest joc literari també amaga una crítica al sistema de segregació racial, l'apartheid, i s'esdevé en un experiment meta-literari sobre les relacions entre autor i personatge. Al seu discurs d'acceptació del Nobel, Coetzee també va fer servir les figures de Robinson Crusoe i Daniel Dafoe per parlar de la tasca de l'escriptor.
