Els poemes de Manuel de Pedrolo s’emmarquen indiscutiblement dins el corrent anomenat poesia concreta, o el que podríem definir com la fusió de la plàstica i el llenguatge, amb un element comú que són els signes, ja siguin alfabètics, numèrics o icònics. A partir d’aquests signes, Pedrolo crea unes obres més suggestives que representatives, que s’expressen a partir de la construcció o, millor, de la desconstrucció d’imatges, oracions i paraules. Els jocs i les estranyes combinacions creades transformen els significats originaris per evocar noves imatges o, copiant les paraules que Eugen Gomringer va utilitzar per a les seves poesies visuals, per crear novesconstel·lacions.