Greene narra la imprevista amistat entre Henry Pulling, un metòdic i ordenat empleat de banca solter jubilat anticipadament, i la seva tia Augusta, una dona de més de 70 anys que ha tingut una vida atzarosa i plena. El contrast de personalitats d'aquests dos personatges tan antagònics és un dels principals atractius d'una noveŀla que té l'encant de les històries itinerants i transcorre en escenaris tan diversos com Brighton, París, Istanbul o el Paraguai. I és que la tieta Augusta i el seu nebot Henry viatgen molt al llarg d'aquesta noveŀla en la qual Greene, amb un humor irònic molt britànic, posa en qüestió la moral més conservadora, la rigidesa de les convencions socials i fins i tot la inflexibilitat d'unes lleis que la tieta Augusta no dubta a saltar-se quan més li convé.

Graham Greene crea un personatge femení amb una conducta socialment poc exemplar però que sempre ha fet el que ha volgut i sap gaudir al màxim de la vida. I queda clar que l'autor vol que mirem amb simpatia aquesta dona lliure i cosmopolita, la 'nociva influència' de la qual provoca la progressiva transformació interior del seu avorrit nebot. Un home que té com a únic 'hobby' cultivar les dàlies del seu jardí i que ja no és la mateixa persona a l'acabament d'aquesta noveŀla, que reserva als lectors una gran sorpresa final.

És possible que els delictes i les 'transgressions' personals de la protagonista de 'Viatges amb la tieta', publicada l'any 1969, puguin resultar avui dia gairebé simpàtics i innocents en un món tan corrupte i mancat de valors com el nostre. Tot i això és una noveŀla entretinguda que transmet un vitalisme contagiós i demostra que sempre hi haurà persones, com la tieta Augusta, per a les quals l'edat no és més que una qüestió d'actitud.