"No és cap secret entre la gent del ram que Mercè Canela és una de les plomes més interessants de la narrativa catalana dita juvenil, i que aquests ingredients són característica comuna de les seves creacions. L'escriptora, que ha seguit una trajectòria d'inequívoca maduració, publicà la seva primera novel·la el 1976, encara en ple domini del realisme, i des d'aleshores ha seguit una evolució ràpida i segura, tant el domini de la tècnica narrativa com en el llenguatge."

(Francesc Boada. "El plaer de la bona història", El Món, 16 de setembre de 1983)