Allò ja no era un carrer, sinó un món, un temps i un espai de cendra que queia i d’una foscor gairebé nocturna. Caminava en direcció nord entre la runa i el fang i davant seu passava gent que corria tapant-se la boca amb una tovallola o el cap amb la jaqueta. S’estrenyien mocadors contra la boca. Duien les sabates a les mans, una dona amb una sabata a cada mà li va passar per davant corrent. Corrien i queien; n’hi havia que es veien confosos i maldestres, mentre al seu voltant baixava enderroc, i n’hi havia que es refugiaven sota els cotxes.