En Xavier, un noi jove i seductor, coneix (per atzar) a una noia molt bella que s’anomena Juna. Sembla que ella també l’estima molt, però no poden estar junts per una qüestió econòmica, ja que ella diu que desitjaria un futur lluny de les preocupacions de la pobresa i de la necessitat de treballar.

Sigui com sigui, al final la Juna troba una solució al problema. Li explica al Xavier que té una herència, de la qual no se’n pot aprofitar fins que es mori el seu oncle (segons ella, un home dolent i mesquí). D’aquesta manera, li proposa que cometi l’assassinat de l’oncle, i idea un pla perfecte per tal que la policia no descobreixi mai el que ha passat realment.

El Xavier, tot i no estar-ne segur, accepta la proposta, perquè el seu desig més gran és poder casar-se amb ella. Aleshores mata al Coronel Virós (l’oncle de la jove), i simula que ha estat un suïcidi. Després d’això, tal i com havia acordat amb la Juna, s’espera sis mesos per a un posterior retrobament amb ella.

Llavors comencen els problemes. Sis mesos després, ella no es presenta al lloc on havien decidit, i ell ja no la troba enlloc. Així doncs, comença a buscar-la. Al principi no té sort, però al final descobreix totes les mentides de la noia, la qual resulta ser la dona del Coronel Virós (i no pas la neboda). S’adona també que la jove tenia un amant anomenat Pol, i que tota l’herència que li havia dit que tenia era, en realitat, poca i del Coronel.

Gràcies als moviments de l’amant de la noia, aconsegueix saber on viu i la torna a veure. És per això que una nit, deixant-se portar per la ràbia de l’engany, el Xavier entra a casa de la Juna amb males intencions. Tot i així, acaba sense fer-li mal, ja que la policia interromp l’habitació en el moment oportú.

D’aquesta manera, els dos protagonistes són detinguts, i durant el camí cap a comissaria, el policia li confessa al Xavier que mai s’havien cregut la idea del suïcidi per dos raons fonamentals: la primera, és que la víctima tenia paralitzat el braç amb el que suposadament s’havia tirat el tret, és a dir, no el podia moure; i la segona, és que a la casa de la víctima hi havia una ampolla de conyac pràcticament buida i completament neta, fet que indicava que algú l’havia netejada per eliminar-ne les empremtes.