Estem de celebració, sí. La nostra biblioteca fa vint anys i em demanen si vull compartir amb vosaltres l’experiència de la nostra relació. Tothom qui em coneix m’ha escoltat a dir, amb vehemència, que soc una persona molt afortunada. És, doncs, des d’aquest convenciment que escric el que voldria esdevenir una declaració pública d’estima i gratitud.

Vaig marxar de Reus fa un grapat d’anys. Els pares van obrir un petit negoci familiar a Tarragona, però tant la història de la meva infantesa com de la primera adolescència està lligada a aquesta ciutat de la que porto el nom de la patrona. Tants anys després, quan poso els peus a Reus sento el calfred de qui arriba a casa!

Us podeu imaginar, doncs, la felicitat que vaig experimentar fa vuit anys, quan em van fer la proposta de ser l’autora de capçalera de la Biblioteca de la meva ciutat natal?

No me’n sabia avenir! Era un honor inesperat, un regal preciosíssim. Ara, en confiança, us he de confessar que ni la direcció de la Biblioteca, ni jo tampoc, sabíem que es tractava d’un títol de per vida. Jo, contenta! Em sento com la padrina d’una fillola molt i molt especial.

Fa un parell d’anys, la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus va liderar un bonica iniciativa. Es tractava de pintar un gran mural, una biblioteca gegant, a la façana lateral del Camí de Riudoms. En Gasisc Painter va ser l'artista a qui es va encomanar el projecte i en una de les prestatgeries hi va reproduir la meva novel·la “Els camins de la llum”! Recordeu la cara de babaus que fèiem quan, de criatures, ens aturàvem davant l’aparador de la botiga de joguines? Doncs una expressió semblant em va mantenir immòbil i commoguda durant uns minuts. Després, vaig recular en el temps i vaig pensar en els meus pares i avis deambulant pel mateix lloc, davant l’antic escorxador. Els vaig imaginar traginant fardatges... i una fiblada d’orgull i gratitud em va ennuvolar la mirada.

Per això, si em pregunteu, quina és la meva relació amb la Biblioteca Xavier Amorós, us podria enumerar les presentacions teatralitzades que hi hem portat a terme, els tallers, lectures, exposicions i esdeveniments que han enriquit les nostres vides i m’han permès connectar amb persones amb passions similars. És clar que per a mi ha estat, i és, un nucli de trobada amb lectors, una finestra oberta a nous sabers, una font fiable d'informació i un lloc de creixement on estimular la ment, on descobrir o aprofundir en mons i matèries ignotes.

Però, si m’ho permeteu, us he de confessar que la meva relació amb la biblioteca és una relació íntima, la d’una bella història d’amor.

Coia Valls.