Club de lectura de poesia

El tubercle és una obra que indaga en les profunditats, tant tel·lúriques com espirituals, per aconseguir una proposta mística, radical, arriscada i plena d'epifanies que sorprendran al lector per la seva fonda capacitat de sorpresa. A través d'aquests poemes, que funcionen com perles de saviesa, l'autora demostra la força indòmita que la caracteritza, erigint-se com una de les veus incontestables de la poesia catalana actual.

La nosa és un llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses poètiques, on la mètrica amagada es lliura al caràcter generatiu de ritme i música verbal amb la voluntat de generar un llenguatge que a la vegada que aconsegueix ser molt propi i característic de l’autor intenta no perdre el vincle essencial amb la tradició, que el poeta pretén reescriure reutilitzant-la en benefici de la pròpia construcció i de la voluntat de desemmascarar les noses que habiten el món i la condició

Territori inhabitable és l'obra guanyadora del XX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2015, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Territori inhabitable és un recorregut: del país natal extirpat al territori inhòspit que serà el país d'acollida. També una metàfora metaliterària: allò que representa la poesia per a l'autora.

En la literatura de Lluís Calvo, el viatge interior i l’exterior són indestriables. És un poeta que cerca, sense amagar-se’n, la topografia del seu interior.

Comencem de nou amb aquest llibre d'Hilari de Cara

Brossa va ser un autor realment prolífic: poesies i proses creatives i circumstancials convivien en diferents moments de la seva vida amb guions per al cinema i peces teatrals. Estructurada en dos grandes blocs -l´un formal i l´altre temàtic-, i incloent-hi fragments d´entrevistes i d´articles d´opinió, l´antologia "A partir del silenci" reflecteix aquesta diversitat. 

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928), és, segurament, el poeta viu més important que el nostre segle xx ha llegat al xxi. La seva veu, fruit d'un apropament autodidacte marcat per la lectura en diversos idiomes, per la mirada del fotògraf professional i per la sensibilitat del músic (va cursar estudis superiors de música i va ser compositor i lletrista del Grup Strop), és d'una singularitat microcòsmica, on llengua i temàtica eclosionen en una manera sorprenent de dir el món i alhora sacsejar-­lo.