Hi ha dos grups de lectura que llegeixen i comenten obres literàries. El grup A es reuneix l'últim dimecres de cada mes a 2/4 de 7 de la tarda i el grup B es reuneix cada últim dimarts de mes a la mateixa hora.
La Billie i el Franck ho tenien tot per viure una vida molt fotuda. Tot, realment...: una infantesa infeliç i solitària, en un entorn d’intolerància, i ancorada en la misèria moral i física del quart món.
El llibre, en forma d’assaig periodístic, aborda l’impacte de les onades migratòries a Catalunya des del període de l’expansió industrial fins a la postguerra.
Els déus antics van existir. Van néixer, van regnar i, quan els humans van deixar de fer-los sacrificis, van morir. I ara tots han mort, excepte Hefest, el déu del foc, que els romans coneixen com a Vulcà. Hefest es veu obligat a barrejar-se amb els humans per obtenir el fum dels sacrificis de què s'alimenta.
L'última trobada és un dels últims grans redescobriments de la literatura europea del segle XX. Publicat per primer cop el 1942, aquest clàssic de la literatura hogaresa ha ontingut a Itàlia un èxit insòlit, que s'ha escampat ràpidament per tot Europa.
Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir.
Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent.
En l’escena inicial de “La delicadesa” un desconegut agafa el seu coratge amb totes dues mans (i en aquest moment fins i tot li agradaria tenir-ne quatre) i aborda la Nathalie enmig del carrer. Al cap de trenta segons aconsegueix fer-la somriure. Ell es diu François i es casarà amb ella. Un començament absolutament clàssic, diríeu, d’aquells que sovint marquen l’inici de les coses que després no ho són tant.
L’estiu del 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d’una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d’un Picasso a la recerca d’inspiració.
Lorenzo Cuni, de catorze anys, explica als seus pares que uns companys d'institut l'han convidat a esquiar a Cortina d'Ampezzo durant la setmana blanca escolar. La realitat, però, és que vol amagar-se a Roma, al soterrani del mateix edifici on viuen, per passar aquella setmana jugant a videojocs, llegint còmics, menjant llaunes i dormint mandrosament, lliure d'obligacions.
Amb el teló de fons d'un país en conflicte permanent, 'La caixa negra' mostra, en una sèrie de cartes encreuades, el matrimoni destrossat de l'Alex i la Ilana i el llegat que deixa: en Boaz, el fill de tots dos, un ésser rebel i violent que el seu pare ignora per venjar-se de la mare. Després d'un silenci de set anys, però, la Ilana es posa en contacte amb l'Alex. En Boaz ha estat expulsat de l'escola agrària on estudia i necessita ajuda.
