Hi ha dos grups de lectura que llegeixen i comenten obres literàries. El grup A es reuneix l'últim dimecres de cada mes a 2/4 de 7 de la tarda i el grup B es reuneix cada últim dimarts de mes a la mateixa hora.
La mort d’Ivan Ilitx narra la història d’un home corrent que aspira al benestar i a la tranquil·litat d’una vida quotidiana amable. Una malaltia sobtada, però, és el punt de partida d’un examen immisericorde de consciència en què el dolor físic s’entrecreua amb el dolor moral, de manera encara més aguda i persistent, deixant al descobert el miratge de la pròpia existència.
La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració.
Al Bucarest en blanc i negre de l’època comunista un professor d’extraradi transcendeix els límits de la realitat que l’envolta i posa en qüestió amb cinisme i humor una existència poblada de dones saturnines, metges sinistres, mestres mediocres i visionaris guillats.
Un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim.
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament.
La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què?
Un barri d'immigrants irlandesos a Brooklyn, als anys vint. Una nena observa els seus veïns des de l'escala del davant de casa seva. Viu amb els seus pares i el seu germà Gabe. Algú és el relat, ple de matisos i explicat mitjançant escenes petites i íntimes, de l'existència de la Marie. L'arribada de l'adolescència, el primer amor, els desenganys, la pèrdua dels éssers estimats, la maternitat, la maduresa: la narració es desplega a poc a poc, seguint un ordre imprevisible però orgànic.
L’Alemanya nazi té les seves llegendes. Compta amb un exèrcit ràpid, poderós i modern, amb tots els elements per a un triomf inexorable. Però, i si els fonaments de les seves primeres proeses ocultessin mercadejos i relacions de vulgars interessos comuns? I si les imatges glorioses de la Wehrmacht entrant triomfalment a Àustria dissimulessin un immens embús de tancs panzers a la frontera? Una pana, simplement!
Trobada de Sant Jordi. In memoriam de Gabriel Ferrater a càrrec de David Figueres, escriptor, membre de l'Associació Gosar Poder
