Pocs relats són més apassionants que aquells que ens vinculen amb els llibres de la nostra pròpia història: els contes de la infantesa, els manuals de l’escola, les novel·les que ens obren a altres mons, els bestsellers devorats durant els dies de descans de les vacances, les recomanacions editorials que ens van canviar la vida...Pels lectors entusiastes, bona part de la nostra biografia es pot explicar a través de les pàgines viscudes amb els llibres (i als) llibres. Per extensió, la vida dels lectors troba la seva prolongació a les biblioteques que l’han aixoplugat al llarg de la seva vida. Aquella escolar on va descobrir el plaer i el misteri de la lectura gairebé per accident, aquella a prop de la universitat on passava l’estona rodejat de llibres per combatre la soledat d’aquella vida que començava a ser adulta... I és que com molt bé assegura la idea de l’Acció Poètica del Camp que decora una de les parets de l’estimada biblioteca Xavier Amorós: “Som el que llegim!” i l’entorn de les biblioteques fa les nostres vides més plenes.

Després d’una llarga demanda només suplida per l’existència de la magnífica biblioteca del Centre de Lectura, els reusencs comptem des de fa 20 anys amb l’esplèndida biblioteca Xavier Amorós a la qual s’ha sumat la no menys excel·lent Pere Anguera. Sota el nom de l’estimat autor reusenc de ‘Temps estranys’, Reus va fer realitat el somni de tenir unes instal·lacions públiques d’aquestes característiques l’abril de 2003 resolent, d’aquesta forma, una urgent qüestió plantejada des del darrer terç del segle XIX. “A les sales gòtiques de les restes del castell s’hi podria instal·lar la Biblioteca Popular que la Generalitat anys i anys que ens té concedida i no ens fa”. Aquest extracte del Diari de Reus de 1937 mostra una de les possibles ubicacions que va tenir fa moltes dècades la desitjada biblioteca pública o popular durant el llarg temps d’espera fins arribar a la situació actual. Un llistat on es podrien afegir indrets com el passeig Mata o el carrer Ample, entre d’altres. Definitivament, amb la inauguració de la biblioteca Xavier Amorós, es donava, a més, nova vida a un espai industrial, l’antic escorxador públic. Gràcies a la genial transformació d’aquest indret en un nou lloc de cultura, el visitant té la percepció de traspassar un llindar que alça el seu esperit cap a la claror i l’harmonia.

En aquestes dues dècades, la relació dels lectors amb aquest servei no pot ser més que plaent perquè l’accés a la cultura sempre ens fa més lliures i més humans. D’altra banda, cal recordar que el Fons Local s’ha afegit als recursos d’aquells que volen investigar o estudiar el passat a través dels mots dels que ens van precedir. I és just afirmar que sota l’ajuda de grans professionals i grans persones. Per molts anys, biblioteca Xavier Amorós!

Isabel Martínez