L’acte de presentació del darrer llibre d’Antoni Nomen Terres de llum, va ser un acte precís, digne d’un físic de formació, com és el seu autor i molt interessant per posar en valor la figura del poeta Miquel Escudero, nascut a Reus el 1945 i mort el 1978.

Hi van intervenir quatre persones amb bon discurs: ell mateix, Daniel Recasens com a regidor de Cultura, Miquel Àngel Padilla com editor d’Onada i Josep Murgades com a ponent i va servir també com a tret de sortida de l’exposició documental que estarà ala Sala Central fins el dia 11 d’abril.

El nou llibre recull obra de Miquel Escudero i també la seva biografia i crítica literària a càrrec d’Antoni Nomen. Algunes de les idees que es van desenvolupar durant la tarda van ser que Xavier Amorós va ser la primera persona a «posar la lupa» en el personatge de Miquel Escudero, força singular, amb una obra també singular. Romàntica, però no tant, elaborada, però no tant,...

L’editor va fer esment al tarannà reusenc reivindica molt el seu patrimoni i sobretot les persones com ho mostra que a la sala teníem dos fills il·lustres que són el Pep Murgades i el Joaquim Mallafrè en referència a l’estudi d’Escudero, però també al valor i la tenacitat de Nomen per a portar a bon port una obra d’aquestes característiques.

Finalment la glossa de pep Murgades va ser, com és habitual, ben acolorida, i va definir Miquel Escudero, com la darrera baula del Grup Modernista de l’Aladern, al marge perquè està a fora de Barcelona i perquè està al marge de tot, té el seu propi discurs. Murgades en va destacar el fet de ser un «autor llegit», i aquest element és el que dona solidesa a la seva obra, per una banda per les nombroses referències cultes i de l’altra per la capacitat que es genera en ell de l’ús de la metàfora, l’explosió del llenguatge, i altres elements que la fan interessant.