Les caputxines són unes flors que malgrat la persistència de l’Agnès a plantar-les, no li florien, i vet aquí que tenint la torreta oblidada al balcó els dies de la pandèmia, van sortir els grocs i ataronjats de les seves flors.

Aquesta anècdota és la que serveix a l’autora per recollir el conjunt de pensaments i vivències que van anar aflorant al seu diari personal durant el període de confinament més estricte. Malgrat que insisteix a transmetre’l com un període ple d’oportunitats, queda ben demostrada l’excepcionalitat del moment: la por, la incertesa, la ràbia... a les pàgines del llibre resultant: Caputxines: vivències durant el coronavirus

Eugeni Perea va ser el contrapunt perfecte en l’acte de presentació que es va fer a la BCXA el dia 19 d’abril. Va aportar els elements imprescindibles per copsar el veritable valor del llibre, com és el contrapunt diferencial a la resta de l’obra d’Agnès Padró, normalment llibres de memòries, plenes de reflexió a partir dels records personals. En aquesta ocasió Agnès Padró ha fet un llibre fruit d’un diari, sense reflexió ni perspectiva, per això està ple de les contradiccions que vam viure tots, de les crítiques ferotges i la por i il·lustren un moment molt concret com una veritable testimoni dels fets a temps real. Això no treu que al llibre s’hi trobin també descripcions meravelloses, delicadament poètiques i aquest contrast reforça l’estat contradictori també de la societat.