Pocs poetes han tingut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos

Joan Fuster va definir-lo com un “poeta de realitats”; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i una època concrets, Estellés no va deixar de reivindicar mai, per damunt de tot, el dret a l’alegria.

Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.

A: Associació d’escriptors en llengua catalana: web oficial de l’associació <https://www.escriptors.cat/autors/andresv/biografia-vicent-andres-estelles>

Poemes musicats: