Quan em van proposar redactar un escrit sobre la meva relació amb la Biblioteca Central Xavier Amorós per celebrar-ne el vintè aniversari, no em podia creure que ja fes dues dècades de la seva inauguració.
Paradoxalment, però, costa imaginar que Reus, una ciutat pionera en molts aspectes, no disposés fins llavors d’una biblioteca pública central que donés un servei generalitzat a la seva població.
Es va situar en un edifici d’encant arquitectònic i dotat de la categoria de Bé cultural d’interès local, amb la finalitat de complir una funció ben diferent al seu ús anterior, l’escorxador.
L’obertura de l’equipament va coincidir amb la meva època d’adolescent, embriagada per la música i la lectura, en què buscava, més enllà dels cd’s o llibres, un ambient reposat amb gran quantitat de recursos. M’hi passava llargues estones mirant, regirant (no sé si aquesta pràctica es denomina d’alguna manera, però sempre ha estat una de les meves excèntriques aficions) i demanant als tècnics o bibliotecàries els documents que necessitava. Així és com va començar la meva relació amb molts d’ells.
Més tard, el tipus de cerca va variar i es va ampliar cap a la zona infantil: ja era mestra. La sala dels infants és un altre món, un univers que no deixa indiferent ni a petits ni grans.
El meu amor per les biblioteques es va traduir en una decisió molt important que m’ha condicionat força els darrers anys: estudiar el Grau d’Informació i Documentació. Canviar de perspectiva i passar a l’altre costat del mostrador era un somni que es va fer realitat gràcies a la bona predisposició de la Cristina, la directora de les Biblioteques Municipals de Reus, que va acceptar la meva proposta com a alumna de pràctiques, i també a tots els companys i companyes que, si bé ja em coneixien com a usuària, em van ajudar i acompanyar aportant diferents punts de vista durant la meva estada allà. Tenim la sort de comptar amb grans professionals!
La feina que es porta a terme en una entitat així és molta i sovint un parell de mans més no farien nosa, tot i que des de fora a vegades es pugui pensar que només es limita al servei de préstec. Tot i els esforços de divulgació, encara avui dia hi ha població que no coneix tots els serveis gratuïts que s’hi ofereixen, així com els múltiples actes que s’hi organitzen pensats per arribar a tot tipus de col·lectius.
No voldria acabar sense esmentar un dels tresors de la biblioteca que tot usuari hauria de visitar (com a mínim, una cop a la vida!): la Sala de col·leció local i Reserva, gestionada amb molta professionalitat, de lliure accés i on ens sorprendríem dels llibres que, per algun motiu o altre, estan relacionats amb Reus i el Baix Camp.
Finalment, he de confessar que des de fa 7 anys no soc del tot fidel a la meva estimada Xavier Amorós, per l’aparició de la Pere Anguera, dues realitats ben diferents que m’agrada alternar.
Així doncs, com s’ha vist, la biblioteca ha format part de la meva vida en diferents etapes i participant-hi de formes ben variades. Espero seguir escrivint línies sobre aquesta relació tan especial; per tant, per molts anys, Biblioteca Central Xavier Amorós i gràcies a tots aquells que l’han fet possible, i ho segueixen fent, amb tot el seu esforç i passió.
Marta Nus
