El Bruno ens deia un dia, mentre sopàvem, que hauríem d’acostumar-nos a celebrar més, sense vergonya ni estranys remordiments. Al capdavall, la celebració ens permet aturar-nos un moment i revisar, ens ofereix l’oportunitat que ens adonem del que hem fet, reconèixer el mèrit d’haver arribat fins on hem arribat —sigui on sigui el punt allà on som, de fet— i, a través de la connexió endins, tot seguit fins el goig compartit, la comunitat. I precisament al voltant d’aquesta necessitat parlava l’altre dia a una parella de nuvis durant la celebració de la seva boda i em va fer pensar també en aquell sonet de Borges, el remordiment, quan diu que el pitjor dels pecats és no haver estat feliç. I és que hi haver la justa mesura entre la recerca eterna d’una felicitat que mai no arriba —com una sageta que Zenó llancés i no sembla que avanci—, l’evidència d’una felicitat impostada o l’addicció a la felicitat estantissa, pur gaudi.
Tot plegat per dir que em sento feliç i voldria compartir aquesta felicitat de saber que la Biblioteca, la nostra (de tothom) Biblioteca Central Xavier Amorós fa vint anys. Vint, que no són poca cosa. I és per això que m’he enredat a parlar de celebracions. Perquè trobo imprescindible que compartim el goig per aquest aniversari i que el celebrem plegats, que en compartim la satisfacció. Vint anys des que un antic escorxador es convertís en el fantàstic espai que avui ens acull cada cop que se’ns acut de demanar un llibre en préstec. Vint anys d’aquest atendre les persones de tu a tu i acompanyar-los en allò que els convingui. Vint anys d’endreçar, compartir i divulgar un enorme patrimoni bibliogràfic. Vint anys de conèixer i reconèixer el gavadal d’autors locals, de presentacions de novetats editorials, de clubs de lectura. Vint anys d’anar afegint amb tossuderia peça rere peça al conjunt de programes que acaben per farcir un any sencer de cultura. I de seguida l’any següent. I un altre. I encara un altre.
A mi, que soc usuari de la mena dels que tenen un carnet tronat malgrat haver-lo plastificat, que m’he assegut a escoltar música chill out i amb denominació d’origen, que he dut primer una filla i després totes dugues a escoltar contes, que he remenat entre les novetats la propera lectura i he fet peticions perquè en compressin alguna per la qual no s’havien decidit; a mi, que m’he plantat tan digne al jardí en la trobada d’autors locals i he retratat del dret i del revés el perfil de l’edifici i l’escultura il·luminada del Plensa; a mi que he passat vergonya quan m’han convertit per força en improvisat actor per un Trapezi que la pluja havia obligat a acollir al vestíbul de la biblioteca...a mi ara em toca ser-ne el màxim responsable des de la regidoria de Cultura juntament amb un equip fantàstic i una extraordinària directora. Quin orgull, de veritat, i que feliç que em fa!
Feu el favor de celebrar els vint anys de la Biblioteca Xavier Amorós i d’explicar als quatre vents que això no hi ha qui ho pari, que la nostra és la millor biblioteca de totes les que es fan i es desfan. I mireu el programa i seguiu-lo, no sigui cas que us perdeu la propera convocatòria!
Daniel Recasens Salvador
