Aquests darrers dies hem pogut veure els treballs realitzats en la neteja de l'obra escultòrica per part de tècnics especialistes. Es tracta d'una intervenció de manteniment i conservació que es porta a terme en les diferents obres d'art de les quals les Biblioteques en som dipositàries.

Posar en valor aquestes obres, apropar-les a la gent, situar-les en l'espai públic genera tot un seguit de discursos i intencions, artistes-espectadors, administració-artista, societat-administració. Una obra en l'espai públic està esposada a una mirada «no volguda», per tant, no predisposada a la comprensió del missatge. Aquesta situació, desfavorable d'entrada, acaba esdevenint una possibilitat avantatjosa en la relació comunicativa de l'artista i el seu missatge. Per tant hem de pensar que una obra, la interpretació de la qual, cada vegada més oberta, requereix al seu torn un espectador més compromès i implicat culturalment en la seva recepció.

Jaume Plensa té molt clar que li agrada estar a l'espai públic i que vol influir-hi, "per penetrar en aquest espai dit públic i articular-lo, cal pensar qui, com i per què l'utilitzaran" (Jaume Plensa 2005). Aquesta decidida intenció d'intervenir, d'afectar, ens deix veure la convicció i el punt de vista que l'escultor té en relació amb l'art i l'espai públic. No es conforma a ser-hi i prou, vol influir!, i per això cal una reflexió per a cohesionar el discurs entre el carrer, l'obra i la intenció de l'artista. "Cos de llum reflecteix l'elevació de les coses: la peça no és un obstacle per entrar i sortir de la biblioteca, sinó una presència harmònica amb la forma de semicercle de l'edifici" (Fons d'art contemporani de l'Ajuntament de Reus). El dia de la inauguració Plensa en va donar algunes explicacions: 'L'home mira no sap a on, i m'he inspirat en aquells personatges que des de dalt d'una columna interpel·laven a la gent quan passava per sota'. (Filella 2015)