Tots els que anàvem a l'escola General Prim recordem l'escorxador amb una barreja d'atracció i espant: els crits animals, els ganivets, els ganxos. Els portalons eren oberts. Ens hi apropàvem sigil·losament i sortíem corrents quan ens veien els operaris. No s'hi permetia l'entrada. Però un fil invisible estirava de nosaltres, en una època en què la majoria anàvem sols a l'escola i reuníem la colla pel camí. No ens hi podíem resistir, i no hi havia tampoc adults que ens ho prohibissin.

Quan el van convertir en la biblioteca municipal ja feia anys que no passava pel davant. Va ser una sorpresa molt agradable veure com havia quedat l'elegant edifici després de la transformació. Podia reconèixer els sinistre casalot de la meva infància i, alhora, la nova biblioteca no hi tenia res a veure: la llum, el silenci, els llibres... Tot de coses que m'agradaven. Sorpresa també perquè ja no l'esperava, havia trigat tant a arribar! Jo havia passat per l'institut i per la facultat, rondant per biblioteques foranes... Perquè Reus, cap de comarca, capital cultural, no tenia biblioteca! Hi havia, és clar, la del vetust edifici, a la qual, els no socis teníem vetada l'entrada. Jo, com d'altres, només hi podíem entrar d'estranquis, arraulir-nos en una de les cadires i fer-nos pràcticament invisibles, pregant perquè el repicar de talons i el dring-dring de les claus de la bibliotecària passessin de llarg, i ella no reparés en els clandestins que havíem de ser forçosament expulsats del sancta santòrum. La xarxa de biblioteques de barri, als centres cívics, primera llavor del sistema bibliotecari que va precedir la gran Biblioteca Central, dotava la ciutat de biblioteques de proximitat, útils, però a totes llums insuficients per als que ja necessitàvem lectures més especialitzades.

Quan va aparèixer la Xavier Amorós, ràpidament me'n vaig fer sòcia i, al cap de poc, quan els meus fills van néixer i encara eren petits, també els en vaig fer a ells.

Una de les col·laboracions més fructíferes ha estat l'acollida dels meus alumnes de FP en pràctiques. Sigui quina sigui l'especialitat -Educació infantil, Integració social o Animació sociocultural- sempre han trobat en la biblioteca un espai i una orientació per desenvolupar el seu aprenentatge com a tècnics especialitzats i aportar, alhora, els seus coneixements i la seva pràctica a l'entorn bibliotecari. Un exemple força reeixit va ser la creació del Formiguer, l'espai de la biblioteca dedicat als més menuts, que es va iniciar a partir de la col·laboració amb la Dúnia i la Cristina, dues alumnes en pràctiques del cicle d'Educació infantil. També vull esmentar el suport a la docència que ofereix la biblioteca, a través de la direcció i de les persones que s'estan a les diferents seccions: des de l'assessorament bibliogràfic per a temes concrets, les visites anuals amb l'alumnat i, darrerament, acollint la iniciativa dels propis alumnes a l'hora d'implementar algunes activitats incloses en el projecte, una de les assignatures amb més pes dins del currículum dels cicles de la FP. I vull recordar altres iniciatives de les quals he participat i que van més enllà de la meva activitat professional, com el Big Draw, el festival internacional de dibuix, dins de la programació del qual, els dos primers anys, vaig proposar dos tallers aportant la mirada de l'educació creadora i el joc de pintar de l'Arno Stern. I, molt més recentment, el grup impulsor del punt local de Flora Catalana del Camp de Tarragona; hem demanat a la biblioteca un espai per reunir-nos i ja estem pensant activitats.

Crec que, a més de la confiança, el respecte per la feia mútua, aquest contagi que es produeix -ara en diuen sinèrgies- ("Havia pensat que" "Què et sembla si" "sí, sí") que de vegades costa tant de trobar en altres llocs, hi ha una cosa que compartim des de sempre, la Cristina i jo: les dues tenim clar que la biblioteca és la biblioteca de la ciutat educadora. I que ha d'estar oberta a les coses que van passant i que arriben, de vegades en forma de peticions poc definides, gairebé com un pensament o una idea que es va concretant a mesura que en parlem. M'agrada pensar que la biblioteca és un lloc viu, on s'acompanya la vida de les persones, de moltes maneres diferents. I un espai on coses noves troben un lloc on créixer.

Felicitats per aquests vint anys i els millors desitjos perquè continuï florint, atenta a tot allò que es mou a la ciutat.

Lourdes Albi