Recordo escollir còmics amb presses per fer llegir mon fill adolescent; el primer dia que l'Enric preguntà, un per un, què ens havia semblat el llibre; reservar-me aquella revista tan bona per més endavant, quan ells ja siguin grans; dilapidar hores escollint DVD perquè no tenia fills que me les omplissin, però tampoc Netflix; fer Teams amb el club de clàssics des del cotxe, per la pandèmia; arrambar amb totes les guies d'Itàlia per preparar les que deuen haver estat les darreres vacances tots junts; ma filla escoltant l'hora del conte des del vàter mentre patia per sa germana (jo, ella no); encomanar els llibres pel grup de pares de l'escola; el discurs desordenat del malaurat Pepitu a la reunió de clubs del TNC; rebre un premi a la Sala Infantil que deia més de qui el donava que de qui el rebia; descobrir Tristam Shandy arrauxadament, davant de tots. Ara - també de tant en tant, mentre sóc a la biblioteca- em venen tots aquests moments bonics que ens han fet créixer. Gràcies per aquests 20 anys. I per molts més!