Els llibres eren importants a casa. Ho sé des del primers anys de vida.

Les prestatgeries blanques instal·lades en llocs privilegiats de l’àmplia sala lluminosa del pis del raval de Jesús, es començava a omplir de llibres, còmodament col·locats, perquè les lleixes encara no estaven atapeïdes, ja que no feia gaires anys que els pares eren casats. Aquests llibres que estrenaven llibreries, eren elements valuosos per a nosaltres.

Jo també tenia, des de molt petita, una llarga lleixa de fusta penjada a la paret a la cambra de jugar que, poc a poc, s’anava omplint de contes.

No recordo quan vaig anar per primera vegada a la biblioteca del Centre de Lectura, però sí que la freqüentava molt durant els anys d’estudiant i, posteriorment, hi anava per consultar material literari i d’hemeroteca per a la documentació de les meves novel·les. Aquesta biblioteca havia estat visitada assíduament per un Xavier Amorós molt jove, on algunes tardes anava a llegir llibres, com Perot i l’estel. Els seu pare tenia molts llibres, a casa, però també va ensenyar els seus fills a conèixer la biblioteca i saber-se desenvolupar en ella.

Els llibres i les biblioteques eren valuoses per a la família Amorós.

Al cap dels anys, el pare va saber una gran notícia: la primera biblioteca municipal de Reus, situada a l’antic escorxador, portaria el nom de Xavier Amorós. Aquella decisió unànime del ple de l’Ajuntament, ens va omplir de goig i no cal dir què va significar per a ell, amant dels llibres i del casal, llar, palau o magatzem, on s’hi encabeixen.

La Biblioteca Central Xavier Amorós es va inaugurar la vigília de Sant Jordi del 2003.

Quina ha estat la meva experiència personal en aquesta biblioteca durant aquest vint anys?

Doncs, a part del que representava per al meu pare i de l’estreta relació que hi ha tingut durant els dinou anys que la va gaudir, jo, com a escriptora, també hi he viscut experiències agradables.

Des que vaig començar a publicar novel·les l’any 1986, he fet presentacions dels llibres quan han sortit publicats. A Reus, al Centre de Lectura, per exemple, a la sala Emili Argilaga, novel·les publicades per Editorial Cruïlla, com Aquella tardor amb Leprechaun. 1988. Premi Vaixell de vapor, o Un glop de calvados. 2003. Publicada per Columna Edicions.

A la Biblioteca Central Xavier Amorós, l’any 2008 l’escriptora Margarida Aritzeta em va presentar Me’n torno al carrer Kieran, novel·la juvenil publicada per l’Editorial Barcanova. El vestíbul que fa de sala va omplir-se de gom a gom com sempre ha continuat succeint amb les altres novel·les que hi he anat presentant, amb persones del món de la cultura, el teatre, l’escriptura, la traducció i el periodisme: Magí Sunyer, la novel·la juvenil El misteri de la capsa magnètica, el 2015. A partir del 2016 van ser novel·les per a adults, com La Força d’Aglaia presentada per Eugeni Perea; el 2017 Lluís Pasqual em presentà El retorn de l’Àngela; el 2018 Xavier Graset, La casa de Rose Warren, i el 2019 Joaquim Mallafrè Berenar sota les moreres. Aquestes cinc darreres obres publicades per Onada Edicions.

A la Biblioteca Xavier Amorós també he donat conferències, he presentat llibres, he anat a conversar amb els lectors de diferents Clubs de Lectura que llegeixen novel·les meves. He anat a veure actes, exposicions i he assistit a presentacions de llibres. El darrer acte solemne en el qual vaig participar, com a comissària, va ser la Sessió Inaugural de l’Any Xavier Amorós, l’1 de març d’enguany, 2023.

Ara, a la Biblioteca, hi ha dipositat el fons bibliogràfic del meu pare. Els llibres que han viscut a casa dels pares des que jo era petita. Gairebé tots aquests llibres han format part de la vida del meu germà Xavier i de la meva. De vegades, si volia trobar un llibre que recordava que el pare tenia, hi anava, per consultar-lo o perquè me’l deixés i sempre li tornava religiosament. El meu germà Xavier coneixia molt bé la biblioteca de casa dels pares, ell sabia trobar cada llibre, coneixia els racons de cada prestatgeria, cada amagatall de cada volum. I això que a casa dels pares no quedava cap habitació sense llibreries farcides, atapeïdes, no espaiades entre llibre i llibre com recordo les primeres que hi havia a casa dels pares a mitjans dels anys 50. Cap paret d’habitació ni cap tros de passadís quedaven lliures.

A la Biblioteca, també hi ha els llibres del meu germà Gabriel; ell ja no hi és, i els pares van voler donar-los a la Biblioteca. Com si els llibres del Gabriel i del pare, es fessin companyia.

Maria Lluïsa Amorós