"En una prosa dúctil, inesperada, els mots s'encadenen en aquests contes breus i sense punts i a part a través de l'estratègia figurativa, en què assistim al domini de la descripció diamantina, passant per la prosa poètica, fins al canvi i l'intercanvi de veus narratives en un sol paràgraf. La lectura s'exerceix amb torrencialitat i a vegades cal agafar aire per no perdre de vista frases memorables, d'aquelles que han d'acompanyar-te i que l'autora deixa camuflades enmig del text com un flaix subliminar. Altres vegades, [...] la sintaxi és excessiva i gloriosa, d'una ambició plausible (un conte de dues pàgines fet amb una sola frase sense punts), d'altres l'encadenament de futileses expressades en boca dels personatges és desesperant i ens revolta, ens dibuixa la bondat d'una veu des dels seus ecos inacabables, d'altres l'ús de l'analogia és senzillament excepcional [...] i d'altres la manipulació de l'imaginari col·lectiu es perfila, al detall, en la fugaç caracterització d'un personatge [...]. Uns textos que no amaguen tampoc la crítica moral i política a la burocràcia i els eixos administratius del marxandatge sentimental i cultural d'aquest país." 

(Txema Martínez. "Redempció", Caràcters, núm. 26, gener 2004. A propòsit de La inundació)