Qui és el Xavier Amorós?

Xavier Amorós i Solà va néixer a Reus el 7 d'abril de 1923.  El seu pare era un dels tres propietaris de Les Amèriques, un comerç de teixits del carrer de Llovera.  De les converses entre el seu pare, militant d'ERC, i la seva mare, de la Lliga, va aprendre un catalanisme obert i sense dogmatismes, el respecte a les opinions contràries i el diàleg com a eina per solucionar els problemes.

Xavier Amorós freqüenta tertúlies com la del Notari Gramunt de Moragues al Cafè Tarragona i conviu amb altres intel·lectuals que havien sobreviscut a la guerra com Joaquim Santasusagna i Bonaventura Vallespinosa.

Amb la reobertura del Centre de Lectura el 1948, s'integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors d'Amics de la Poesia. Aquest activisme al Centre de Lectura el posa en contacte amb les figures cabdals de la cultura catalana del moment: Carles Riba, Tomàs Garcès, Josep M. López Picó, Francesc de B. Moll, Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany...

Des de 1940 Xavier Amorós escriu poesia per finalment publicar-se l'any 2000 amb el títol Pomes Inèdits de Xavier Amorós.  El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis.  El 1961 publica una de les seves millors obres, Enyoro la terra, el 1962 publica Guardeu-me la paraula, i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb Qui enganya, para, publicat a Barcelona el 1968. El 1956 obtingué el premi Santiago Rusiñol per l’obra teatral Història sentimental , publicada el 1993.


Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Compromès políticament va tenir certa activitat durant la transició, formant part de la coordinadora local de l'Assemblea de Catalunya. Pel seu prestigi se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993.

En aquest període va reiniciar la seva activitat i va publicar L'Agulla en un paller (1983), No hi ha festa que valgui, (1984), Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d'articles, El camí dels Morts (1996), Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000) Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memori

El 26 de juny de 1998 l'Ajuntament de Reus li concedeix el títol de fill il·lustre de la ciutat.al Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.

El 14 de març de 2003 el Ple de l'Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, acorda per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus.

El 23 de febrer de 2004 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.

L'any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 

Altres imatges: 

Més informació: